CONCLUSIONS

Aquesta és la meva última intervenció al blog, això vol dir que ja hem arribat al final de les pràctiques. Lluny queden els nervis i les inseguretats del principi de semestre quan havíem de començar a afrontar un nou repte com és el de entrar al món laboral com a psicopedagogs, demostrar que durant aquests anys de carrera hem après coses i que a part de tenir la teoria ben assimilada, també la sabem aplicar. Després d’aquests mesos de pràctiques puc dir que he après molt, tant de les meves pràctiques en concret com de la resta de companyes de l’aula, que he anat seguint els seus blogs, i veient que feien coses tant diferents a les meves, m’he anat impregnant del què feien en el seu dia a dia. Penso que el blog ha estat una bona eina per complementar i poder compartir la nostra tasca i així anar creixent en tot el procés. 

Per concloure les meves pràctiques, vull ressaltar la importància del suport a les famílies per empoderar-les amb relació a la criança dels seus fills. Els primers anys de vida dels infants són vitals pel seu correcte desenvolupament, i els pares mostren moltes inseguretats i pors, ja que els fills no neixen amb un manual sota al braç. Aquest espais on pares i mares poden compartir experiències, vivències, emocions, així com  poden rebre orientacions i suports concrets per part de la psicopedagoga, i en definitiva poden descarregar les seves angoixes, penso que són vitals per un bon desenvolupament familiar i per tant, per un bon desenvolupament també de l’infant.  

M'ha agradat poder conèixer aquest àmbit de treball nou, aquest projecte concret i dono les gràcies a tots els infants, pares i mares que m'han permès aprendre d'ells i amb ells. 

QUÈ ENS AMAGUEN ELS CONTES TRADICIONALS

 Ahir  va ser el meu últim dia de les pràctiques. En aquesta última sessió vam realitzar un taller de punts de llibre amb els infants i amb els pares i mares vam reflexionar i debatre sobre els contes tradicionals i tots aquells rols i esterotips que transmeten. També vam parlar de la importància dels contes per treballar amb els infants tot allò que ens interessi, com la diferent tipologia de famílies, els fills adoptats (arrel d'un cas del grup), els gelos entre germans, el neixement d'un nou germanet o germaneta,... Va ser una sessió molt interessant, els pares i mares assistents estaven molt motivats amb el tema i es van donar reflexions molt interessants. 

Com a mostra del que vaig explicar als pares, aqui us deixo 4 idees:

En molts dels nostres contes tradicionals hi ha uns rols marcats entre els personatges femenins i masculins. Normalment els rols masculins tenen una tipologia de característiques associada diferent a la dels rols femenins.

Alguns exemples d’estudis fets analitzant els rols dels contes:

La Unió Europea va realitzar un estudi sobre els contes infantils analitzant 736 contes de França, Itàlia i Espanya, i va constatar que els personatges que apareixen en les contes tenen tots les següents característiques:

FAMÍLIA

Gairebé totes les famílies són biparentals i normalment amb un fill/a únic.

Pares

La figura paterna treballa i descansa, apareix físicament poques vegades, és intel·ligent, porta ulleres, llegeix el diari o mira la TV en un sofà, espera el sopar assegut a la taula.

Mares

La figura materna es dedica a la cuina i a la neteja, es dedica exclusivament a la cura dels fills i a les tasques domèstiques, és sol·lícita i atenta, vesteix modestament i molts cops porta davantal, les seves relacions socials es limiten a la família o les veïnes, poques vegades surt de casa.

TREBALL

La major part dels contes transmeten una jerarquia de la feina molt polaritzada.

El treball masculí i retribuït és molt més prestigiós que el femení, gratuït i molts cops humiliant.

MÓN EXTERIOR

Quan es representen multituds (carrer, circ, platja, zoològic…).

Homes

Els personatges masculins són majoritaris, gairebé mai no van acompanyats per infants.

Dones

Apareixen poc, van sempre acompanyades d’infants o caracteritzades per certs símbols del treball domèstic, quan les mares surten és per anar a comprar o per recollir els infants a l’escola.

TRANSMISSIÓ DIFERENCIADA DE CARACTERÍSTIQUES

I ROLS EN FUNCIÓ DEL SEXE

Nens

Independents, segurs, agressius, infantils.

Nenes

Dependents, insegures, tendres,  adultes.

COM AFECTEN ELS ESTEREOTIPS EN FUNCIÓ DEL SEXE

Nens

Els neguen la sensibilitat i la humanitat, els impedeixen mantenir relacions socials harmòniques tant amb homes com amb dones.

Nenes

Redueixen la seva autonomia, els neguen la igualtat d’oportunitats, els tallen el potencial creatiu.

L'autèntica educació coeducadora  és aquella que es planteja educar les emocions, els sentiments i les relacions personals, cosa que permetrà avançar cap a l'èxit escolar i compensar valors culturals diferenciadors dels rols masculins i femenins tan arrelats a la nostra societat.

- Què podem fer amb els contes tradicionals?

-Llegir contes tradicionals canviant els rols dels personatges si és necessari.

-Disfressar els nens/es per tal de representar els contes, d’una manera més vivencial, canviant de rols.

- Escriure o dibuixar un conte no sexista.

-Fer dibuixos dels contes per treballar l’imaginari dels nens/es.

LES JOGUINES

En una sessió de joc simbòlic, i ara que s'acosten les festes de Nadal, aprofitem per parlar de la imporància de les joguines per no perpetuar els esterotips sexistes.  

Quin paper tenen les nenes amb aquestes joguines? Quines habilitats i capacitats desenvoluparan?

I els nens, quin paper hi tenen? Quines habilitats i capacitats desenvoluparan?

 

 

La joguina té una gran influència en l’aprenentatge i el desenvolupament dels infants. El joc desenvolupa la creativitat, la intel·ligència, l’afectivitat, la motricitat, el llenguatge, la sociabilitat, etc. Si pel fet de ser nen o nena limitem i/o afavorim que l’infant jugui només a uns determinats jocs, els estem restant oportunitats d’aprendre i desenvolupar part d’aquestes capacitats.

Molt sovint l’entorn social i cultural (familiars, anuncis publicitaris, tradició, etc.) fan que els nens i nenes creguin que els són propis determinats tipus de joguines i colors.

Per tot això, l’elecció dels jocs o de les joguines no s’ha de deixar a l’atzar:

No existeixen joguines per a nenes i altres per a nens! Existeixen joguines que fan que s’ho passin pipa o que s’avorreixin.

No s’ha de forçar, negar ni imposar res. Un ús no sexista de les joguines implica deixar de considerar com a “espontani, innat o natural” allò que és “après, educable i cultural”.

Implica ser conscients de l’ús que fan els nostres infants de les joguines i assegurar que totes i tots juguen a TOT tipus de jocs, sigui quin sigui el seu sexe.

Recomanacions pels pares:

- Incentivar i motivar els infants per tal que juguin amb tot tipus de joguines, sense fer distincions de sexe, com per exemple reforçant els gustos personals, oferint tot tipus de joguines a l’infant, etc.

-Potenciar el joc en grup amb altres infants i incentivar sobretot a les nenes que juguin a algun esport en equip, proposant esports com el vòlei, beisbol, bàsquet, futbol, etc.

- Incentivar que els nens juguin a jocs relacionats amb la cura i a les nenes a jocs relacionats amb l’acció, l’espai, etc..

- Comprar joguines que afavoreixin al joc equitatiu, creatiu... que reforci models masculins i femenins positius, com els jocs de taula, titelles, animals, etc.

Per més informació podeu consultar el full d'assessorament per a pares elaborat per la FaPaC: Els jocs i les joguines

PSICOMOTRICITAT

Avui, a l'Espai de joc hem fet psicomotricitat:

La pràctica psicomotriu educativa és necessària com a recolzament a tot el procés d´ensenyança-aprenentatge.

La pràctica psicomotriu, parteix d´una comprensió global de l'infant per a explicar els mecanismes que l´envolten. Allò que al nen/a se li proposa, s´ha d´ajustar a les seves necessitats i estar el més aprop d´ell per a que així es produeixin nous aprenentatges, i al mateix temps treballar des de les seves propostes i interessos.

És molt important el moviment per aconseguir la maduresa psicofísica de la persona, és a dir, ajuda al desenvolupament físic, psíquic i intel·lectual (comunicació, socialització, acció, creativitat...) tot això obrint-lo al pensament operatiu a partir de l´escolta de la seva expressivitat motriu i de l´activitat espontània.

Amb tot això aconseguirem una maduració afectiva, i conseqüentment una calma emocional, un ordenament satisfactori i estructurar les seves necessitats més primàries, així és capaç d´una interacció més comprensiva amb el seu entorn, i una construcció interna culturalment compartida i eficaç de la realitat exterior.

Per dur a terme la sessió de psicomotricitat hem utilitzat coixins de diferents formes i tamanys, pilotes grans i petites, teles, un túnel, un tobogan,…

Els infants dins la sala experimenten:

· El plaer sensoriomotor.

· La comunicació verbal, corporal i gestual.

· L´expressivitat psiomotriu.

· Trobar-se dins un lloc de desig, segur i motivador on imaginar-se el seu plaer abans de viure´l i projectar les seves accions i creacions.

La pràctica psicomotriu

La pràctica psicomotriu proposa que els infants manifestin les seves necessitats motrius, les seves pulsions íntimes. Es treballa a partir de la seva activitat motriu espontània, del joc simbòlic, de la superació de nous obstàcles i la realizació de circuits i rituals psicomotrius. El joc espontani té una importància capdal en la pràctica psicomotriu. L´acció dels educadors durant la sessió psicomotriu es limita a una preparació prèvia dels espais i materials, a un ritual d´entrada i conversa de gran grup, a una presentació dels espais, a unes reflexions sobre seguretat i normes, i a un recull de pensaments i experiències al final de la sessió. Es tracta de fer de mediador, d´ajudar als alumnes a que coneguin millor les seves capacitats, les seves sensacions i les reaccions espontànies i puguin així valorar el plaer sensoriomotor i el plaer del moviment amb grup.

Continguts de la pràctica psicomotriu

• La psicomotricitat permet la maduració neurològica mitjançant el moviment.
• La socialització del nen mitjançant el joc, les relacions socials i la imaginació.
• Treballar tot el seu esquema corporal i totes les emocions que reb, gràcies a la pràctica psicomotriu.
• Es treballa la creativitat, amb el joc simbòlic i amb els materials a l´abast: coixins, teles, cordes, respatlleres, matalassos, bolles, titelles,...
• Ajuda a solucionar trastorns i problemes com: la hiperactivitat, el baix to muscular, la dificultat per expressar-se verbalment,...

Per més informació podeu consultar el full d'assessorament per a pares elaborat per la FaPaC:  Desenvolupament psicomotriu

EL LLENGUATGE

Després de tenir una setmaneta per resoldre d'enigma, ara us explicaré el perquè el vaig posar en el blog: 

La setmana passada, vaig poder comprovar com els infants, quan són petits estan més lliures de perjudicis i d’esterotips socials. El dimarts, tot esperant que arribessin les famílies participants a l’Espai de joc, havíem donat la benvinguda a un nen i el seu pare que ja havien arribat i havien començat a jugar. Aleshores el pare li va dir amb el fill: “Ara aviat arribaran els altres nens” i el nen en qüestió, que té vora 2 anys i que a penes parla, va dir “nenes”, evidentment, havien d’arribar altres nens i nenes!!!

És curiós, com quan els infants són petits tenen tant clar que cal anomenar els nens i les nenes, que uns no engloben als altres, si no que cada un és diferent. Perquè amb l’edat anem perdent aquesta clarividència?  

Un altre exemple del tema:

 I us preguntareu, i per què és important això del llenguatge no sexista?

El llenguatge com a transmissor bàsic de la cultura d’un poble, reflecteix i interacciona amb la realitat de cada moment. Així doncs, fem un ús sexista i androcèntric de la llengua, perquè vivim en una cultura sexista i androcentrista en la qual es valoren les capacitats i funcions atribuïdes als homes, però no es reconeix el valor social d’aquelles capacitats i funcions que són atribuïdes a les dones.

Cal dir, però, que el sexisme no és en el llenguatge, sinó en la ment de les persones.

-    ERRORS MÉS FREQÜENTS DERIVATS DE L’ANDROCENTRISME:

1-       Ús del gènere gramatical masculí com a genèric per fer referència tant a homes com a dones:

-          Exclou les dones: “Els nens jugaven al pati”

-          Fa invisibles les dones: “Un grup de destacats escriptors”

2- Presentació de l’home com a únic subjecte d’acció i de referència i de la dona com a dependent o subordinada:

“El senyor Soler anava acompanyat de la seva esposa i fills”.

-          ERRORS MÉS FREQÜENTS DERIVATS DEL SEXISME:

1-       Diferents tractaments per a cada sexe, minimitzant les dones:

- Homes = Senyor                           - Dones = Senyora o senyoreta (informa de l’estat civil i minimitza les dones)

2-    Diferents qualitats per a les dones (relacionades amb la estètica) i per als homes (relacionades amb l’intel·lectual):

-          Homes: “Els directors visitaren les instal·lacions” (rang de les persones)

-          Dones: “Les dones, elegantment vestides, visitaren les instal·lacions” (estètica)

3-  Ús del gènere femení per desqualificar, i al·lusions pejoratives a les dones o als valors, comportaments i actituds que se’ls assignen

-          Plora com una dona.

Una fórmula per saber si l’expressió utilitzada és correcta consisteix a invertir la frase i col·locar els homes en el lloc de les dones i a la inversa. Si la frase sembla inadequada, és senyal que és sexista.

-          CAP A UN ÚS MÉS CORRECTE DE LA LLENGUA:

Canviant la nostra percepció del món... canviarà el llenguatge.

Canviat l’ús del llenguatge... canviarà la nostra concepció de la realitat.

ENIGMA PER RESOLDRE

Iniciant la segona fase, la d'intervenció, un plantejo un enigma que fa temps em van enviar per correu electrònic. Disculpeu que estigui en castellà. 

PROBLEMA A RESOLVER

Advertencia: Ten en cuenta que no hay trampas, no hay cosas escondidas, todo está a la vista. NO TE ADELANTES A VER LA RESPUESTA, INTENTALO.

Algo más: si no conoces el ejemplo, permíteme una sugerencia. Trata de pensarlo sólo, porque vale la pena. En particular, porque demuestra que lo que crees sobre ti mismo a lo mejor no es tan cierto. O, en todo caso, es incompleto.

ARGUMENTO

Antonio, padre de Roberto, un niño de 8 años, sale conduciendo desde su casa en Madrid y se dirige rumbo a Valencia. 

Roberto, va con él.  

En el camino se produce un terrible accidente. Un camión, que venía de frente, se sale de la autopista y embiste de frente al auto de Antonio.

El impacto mata instantáneamente a Antonio, pero Roberto sigue con vida.

Una ambulancia de Valencia llega casi de inmediato, advertida por quienes fueron ocasionales testigos, y el niño es trasladado al hospital.

No bien llega, los médicos de guardia comienzan a tratar al niño con mucha dedicación pero, luego de intercambiar opiniones y estabilizarle las condiciones vitales, deciden que no pueden resolver el problema de Roberto. Necesitan consultar. Además, advierten el riesgo de trasladar al niño y, por eso, deciden dejarlo internado allí, en Valencia.

Luego de las consultas pertinentes, se comunican con el Hospital de Niños de Madrid y finalmente conversan con una eminencia en el tema a quien ponen en conocimiento de lo ocurrido. Como todos concuerdan que lo mejor es dejar a Roberto en Valencia, la eminencia decide viajar directamente desde Madrid hacia allá. Y lo hace.

Los médicos del lugar le presentan el caso y esperan ansiosos su opinión.

Finalmente, uno de ellos es el primero en hablar: '¿Está usted en condiciones de tratar al niño?', pregunta con un hilo de voz.

Y obtiene la siguiente respuesta:

  * '¡Cómo no lo voy a tratar, si es mi hijo!'.*

Bien, hasta aquí, la historia. Está en ti el tratar de pensar una manera de que tenga sentido. Como no compartimos la habitación, o donde sea que estés, te insisto en que no hay trampas, no hay nada oculto. Y antes de que leas la solución, quiero agregar algunos datos:

a) Antonio no es el padrastro.

b) Antonio no es cura.

AHORA SÍ, TE DEJO EN COMPAÑÍA DE TU IMAGINACIÓN. ESO SÍ, TE SUGIERO QUE LEAS OTRA VEZ LA DESCRIPCIÓN DEL PROBLEMA Y, CRÉEME, ES MUY, MUY SENCILLO.

SOLUCIÓN MÁS ABAJO (lee sólo cuando desistas del intento)

SOLUCIÒN

Lo notable de este problema es lo sencillo de la respuesta.
Peor aún: no bien la leas, si es que no pudiste resolverlo, te vas a dar la cabeza contra la pared pensando, ¿cómo puede ser posible que no se me hubiera ocurrido?

La solución es que la eminencia de la que se habla es LA MADRE.

Tenemos tan interiorizado que las eminencias tienen que ser hombres que no podemos pensar en la mujer.

Y esto va mucho más allá de que puestos ante la disyuntiva explícita de decidir si una eminencia puede o no puede ser una mujer, creo que ninguno de nosotros dudaría en aceptar la posibilidad tanto en una mujer como en un hombre.
Sin embargo, en este caso, falla. No siempre se obtiene esa respuesta.
Más aún: hay muchas mujeres que no pueden resolver el problema y cuando conocen la solución se sienten atrapadas por la misma conducta machista que condenan.
En fin, creo que es un ejercicio muy interesante para analizar nuestras propias complicaciones y laberintos internos...

HAY QUE DAR A LA MUJER SIEMPRE ESE VALOR, ESE LUGAR QUE OCUPA EN LA SOCIEDAD ACTUAL.

LA SETMANA DE LA MÚSICA

Aquesta setmana ha estat Santa Cecília, patrona dels músics i per tant, ahir a l'Espai de joc ens van venir dues mares de l'escola a tocar-nos unes cançons infantils amb el violí. Els infants del grup es van quedar ben embadalits escoltant les cançons. Hem pogut veure clarament com la música calma a la canalla.  

Per altra banda, a l’Espai xics i grans també vam dedicar la sessió a fer música, tocar diversos instruments, cantar cançons,...

La música és un element fonamental en aquesta primera etapa del sistema educatiu (existeixen nombrosos estudis sobre els beneficis de la música en els infants). Mitjançant activitats musicals es poden treballar tots els aspectes fonamentals de l’infant: la cognició, el llenguatge, la psicomotricitat, els desplaçaments, l’expressió, el treball en grup, el respecte dels torns, l’autoconeixement, la creativitat, etc.

Els beneficis de la música per als infants són:

-          A nivell fisiològic: estimula el ritme cerebral, la circulació, la respiració, la digestió, el metabolisme, el to muscular, el sistema immunològic i l’activitat neuronal.

-          A nivell físic: Facilita el moviment, la coordinació, l’equilibri, els desplaçaments (gatejar, caminar, saltar, córrer,...), la pulsació, el ritme, etc.

-          A nivell cognitiu: afavoreix la capacitat d'atenció i concentració, estimula el llenguatge, la memòria, l'anàlisi, la síntesi i el raonament, i per tant, l'aprenentatge. S’aconsegueix una major precisió per percebre i abstreure estímuls visuals i auditius, desenvolupa el sentit de l'ordre i facilita la creativitat.

-           A nivell emocional: desperta, estimula i desenvolupa emocions i sentiments que poden modificar l'estat d'ànim de l'oient i promoure la reflexió, a més de fomentar l’expressió (física i emocional) i la creativitat. Desenvolupa un fort vincle afectiu i estimula la intel·ligència emocional i l’autocontrol.

-          A nivell social-relacional: fomenta la sociabilització, el treball en grup, el respecte envers els altres, el respecte dels torns, l’empatia, el joc, l’escolta, etc.

La música i l’estimulació musical primerenca són elements fonamentals en aquesta primera etapa per a obtenir un bon desenvolupament de l’infant i, així mateix, per prevenir possibles riscos i/o trastorns del desenvolupament i aprenentatge.