PSICOMOTRICITAT

Avui, a l'Espai de joc hem fet psicomotricitat:

La pràctica psicomotriu educativa és necessària com a recolzament a tot el procés d´ensenyança-aprenentatge.

La pràctica psicomotriu, parteix d´una comprensió global de l'infant per a explicar els mecanismes que l´envolten. Allò que al nen/a se li proposa, s´ha d´ajustar a les seves necessitats i estar el més aprop d´ell per a que així es produeixin nous aprenentatges, i al mateix temps treballar des de les seves propostes i interessos.

És molt important el moviment per aconseguir la maduresa psicofísica de la persona, és a dir, ajuda al desenvolupament físic, psíquic i intel·lectual (comunicació, socialització, acció, creativitat...) tot això obrint-lo al pensament operatiu a partir de l´escolta de la seva expressivitat motriu i de l´activitat espontània.

Amb tot això aconseguirem una maduració afectiva, i conseqüentment una calma emocional, un ordenament satisfactori i estructurar les seves necessitats més primàries, així és capaç d´una interacció més comprensiva amb el seu entorn, i una construcció interna culturalment compartida i eficaç de la realitat exterior.

Per dur a terme la sessió de psicomotricitat hem utilitzat coixins de diferents formes i tamanys, pilotes grans i petites, teles, un túnel, un tobogan,…

Els infants dins la sala experimenten:

· El plaer sensoriomotor.

· La comunicació verbal, corporal i gestual.

· L´expressivitat psiomotriu.

· Trobar-se dins un lloc de desig, segur i motivador on imaginar-se el seu plaer abans de viure´l i projectar les seves accions i creacions.

La pràctica psicomotriu

La pràctica psicomotriu proposa que els infants manifestin les seves necessitats motrius, les seves pulsions íntimes. Es treballa a partir de la seva activitat motriu espontània, del joc simbòlic, de la superació de nous obstàcles i la realizació de circuits i rituals psicomotrius. El joc espontani té una importància capdal en la pràctica psicomotriu. L´acció dels educadors durant la sessió psicomotriu es limita a una preparació prèvia dels espais i materials, a un ritual d´entrada i conversa de gran grup, a una presentació dels espais, a unes reflexions sobre seguretat i normes, i a un recull de pensaments i experiències al final de la sessió. Es tracta de fer de mediador, d´ajudar als alumnes a que coneguin millor les seves capacitats, les seves sensacions i les reaccions espontànies i puguin així valorar el plaer sensoriomotor i el plaer del moviment amb grup.

Continguts de la pràctica psicomotriu

• La psicomotricitat permet la maduració neurològica mitjançant el moviment.
• La socialització del nen mitjançant el joc, les relacions socials i la imaginació.
• Treballar tot el seu esquema corporal i totes les emocions que reb, gràcies a la pràctica psicomotriu.
• Es treballa la creativitat, amb el joc simbòlic i amb els materials a l´abast: coixins, teles, cordes, respatlleres, matalassos, bolles, titelles,...
• Ajuda a solucionar trastorns i problemes com: la hiperactivitat, el baix to muscular, la dificultat per expressar-se verbalment,...

Per més informació podeu consultar el full d'assessorament per a pares elaborat per la FaPaC:  Desenvolupament psicomotriu

EL LLENGUATGE

Després de tenir una setmaneta per resoldre d'enigma, ara us explicaré el perquè el vaig posar en el blog: 

La setmana passada, vaig poder comprovar com els infants, quan són petits estan més lliures de perjudicis i d’esterotips socials. El dimarts, tot esperant que arribessin les famílies participants a l’Espai de joc, havíem donat la benvinguda a un nen i el seu pare que ja havien arribat i havien començat a jugar. Aleshores el pare li va dir amb el fill: “Ara aviat arribaran els altres nens” i el nen en qüestió, que té vora 2 anys i que a penes parla, va dir “nenes”, evidentment, havien d’arribar altres nens i nenes!!!

És curiós, com quan els infants són petits tenen tant clar que cal anomenar els nens i les nenes, que uns no engloben als altres, si no que cada un és diferent. Perquè amb l’edat anem perdent aquesta clarividència?  

Un altre exemple del tema:

 I us preguntareu, i per què és important això del llenguatge no sexista?

El llenguatge com a transmissor bàsic de la cultura d’un poble, reflecteix i interacciona amb la realitat de cada moment. Així doncs, fem un ús sexista i androcèntric de la llengua, perquè vivim en una cultura sexista i androcentrista en la qual es valoren les capacitats i funcions atribuïdes als homes, però no es reconeix el valor social d’aquelles capacitats i funcions que són atribuïdes a les dones.

Cal dir, però, que el sexisme no és en el llenguatge, sinó en la ment de les persones.

-    ERRORS MÉS FREQÜENTS DERIVATS DE L’ANDROCENTRISME:

1-       Ús del gènere gramatical masculí com a genèric per fer referència tant a homes com a dones:

-          Exclou les dones: “Els nens jugaven al pati”

-          Fa invisibles les dones: “Un grup de destacats escriptors”

2- Presentació de l’home com a únic subjecte d’acció i de referència i de la dona com a dependent o subordinada:

“El senyor Soler anava acompanyat de la seva esposa i fills”.

-          ERRORS MÉS FREQÜENTS DERIVATS DEL SEXISME:

1-       Diferents tractaments per a cada sexe, minimitzant les dones:

- Homes = Senyor                           - Dones = Senyora o senyoreta (informa de l’estat civil i minimitza les dones)

2-    Diferents qualitats per a les dones (relacionades amb la estètica) i per als homes (relacionades amb l’intel·lectual):

-          Homes: “Els directors visitaren les instal·lacions” (rang de les persones)

-          Dones: “Les dones, elegantment vestides, visitaren les instal·lacions” (estètica)

3-  Ús del gènere femení per desqualificar, i al·lusions pejoratives a les dones o als valors, comportaments i actituds que se’ls assignen

-          Plora com una dona.

Una fórmula per saber si l’expressió utilitzada és correcta consisteix a invertir la frase i col·locar els homes en el lloc de les dones i a la inversa. Si la frase sembla inadequada, és senyal que és sexista.

-          CAP A UN ÚS MÉS CORRECTE DE LA LLENGUA:

Canviant la nostra percepció del món... canviarà el llenguatge.

Canviat l’ús del llenguatge... canviarà la nostra concepció de la realitat.

ENIGMA PER RESOLDRE

Iniciant la segona fase, la d'intervenció, un plantejo un enigma que fa temps em van enviar per correu electrònic. Disculpeu que estigui en castellà. 

PROBLEMA A RESOLVER

Advertencia: Ten en cuenta que no hay trampas, no hay cosas escondidas, todo está a la vista. NO TE ADELANTES A VER LA RESPUESTA, INTENTALO.

Algo más: si no conoces el ejemplo, permíteme una sugerencia. Trata de pensarlo sólo, porque vale la pena. En particular, porque demuestra que lo que crees sobre ti mismo a lo mejor no es tan cierto. O, en todo caso, es incompleto.

ARGUMENTO

Antonio, padre de Roberto, un niño de 8 años, sale conduciendo desde su casa en Madrid y se dirige rumbo a Valencia. 

Roberto, va con él.  

En el camino se produce un terrible accidente. Un camión, que venía de frente, se sale de la autopista y embiste de frente al auto de Antonio.

El impacto mata instantáneamente a Antonio, pero Roberto sigue con vida.

Una ambulancia de Valencia llega casi de inmediato, advertida por quienes fueron ocasionales testigos, y el niño es trasladado al hospital.

No bien llega, los médicos de guardia comienzan a tratar al niño con mucha dedicación pero, luego de intercambiar opiniones y estabilizarle las condiciones vitales, deciden que no pueden resolver el problema de Roberto. Necesitan consultar. Además, advierten el riesgo de trasladar al niño y, por eso, deciden dejarlo internado allí, en Valencia.

Luego de las consultas pertinentes, se comunican con el Hospital de Niños de Madrid y finalmente conversan con una eminencia en el tema a quien ponen en conocimiento de lo ocurrido. Como todos concuerdan que lo mejor es dejar a Roberto en Valencia, la eminencia decide viajar directamente desde Madrid hacia allá. Y lo hace.

Los médicos del lugar le presentan el caso y esperan ansiosos su opinión.

Finalmente, uno de ellos es el primero en hablar: '¿Está usted en condiciones de tratar al niño?', pregunta con un hilo de voz.

Y obtiene la siguiente respuesta:

  * '¡Cómo no lo voy a tratar, si es mi hijo!'.*

Bien, hasta aquí, la historia. Está en ti el tratar de pensar una manera de que tenga sentido. Como no compartimos la habitación, o donde sea que estés, te insisto en que no hay trampas, no hay nada oculto. Y antes de que leas la solución, quiero agregar algunos datos:

a) Antonio no es el padrastro.

b) Antonio no es cura.

AHORA SÍ, TE DEJO EN COMPAÑÍA DE TU IMAGINACIÓN. ESO SÍ, TE SUGIERO QUE LEAS OTRA VEZ LA DESCRIPCIÓN DEL PROBLEMA Y, CRÉEME, ES MUY, MUY SENCILLO.

SOLUCIÓN MÁS ABAJO (lee sólo cuando desistas del intento)

SOLUCIÒN

Lo notable de este problema es lo sencillo de la respuesta.
Peor aún: no bien la leas, si es que no pudiste resolverlo, te vas a dar la cabeza contra la pared pensando, ¿cómo puede ser posible que no se me hubiera ocurrido?

La solución es que la eminencia de la que se habla es LA MADRE.

Tenemos tan interiorizado que las eminencias tienen que ser hombres que no podemos pensar en la mujer.

Y esto va mucho más allá de que puestos ante la disyuntiva explícita de decidir si una eminencia puede o no puede ser una mujer, creo que ninguno de nosotros dudaría en aceptar la posibilidad tanto en una mujer como en un hombre.
Sin embargo, en este caso, falla. No siempre se obtiene esa respuesta.
Más aún: hay muchas mujeres que no pueden resolver el problema y cuando conocen la solución se sienten atrapadas por la misma conducta machista que condenan.
En fin, creo que es un ejercicio muy interesante para analizar nuestras propias complicaciones y laberintos internos...

HAY QUE DAR A LA MUJER SIEMPRE ESE VALOR, ESE LUGAR QUE OCUPA EN LA SOCIEDAD ACTUAL.

LA SETMANA DE LA MÚSICA

Aquesta setmana ha estat Santa Cecília, patrona dels músics i per tant, ahir a l'Espai de joc ens van venir dues mares de l'escola a tocar-nos unes cançons infantils amb el violí. Els infants del grup es van quedar ben embadalits escoltant les cançons. Hem pogut veure clarament com la música calma a la canalla.  

Per altra banda, a l’Espai xics i grans també vam dedicar la sessió a fer música, tocar diversos instruments, cantar cançons,...

La música és un element fonamental en aquesta primera etapa del sistema educatiu (existeixen nombrosos estudis sobre els beneficis de la música en els infants). Mitjançant activitats musicals es poden treballar tots els aspectes fonamentals de l’infant: la cognició, el llenguatge, la psicomotricitat, els desplaçaments, l’expressió, el treball en grup, el respecte dels torns, l’autoconeixement, la creativitat, etc.

Els beneficis de la música per als infants són:

-          A nivell fisiològic: estimula el ritme cerebral, la circulació, la respiració, la digestió, el metabolisme, el to muscular, el sistema immunològic i l’activitat neuronal.

-          A nivell físic: Facilita el moviment, la coordinació, l’equilibri, els desplaçaments (gatejar, caminar, saltar, córrer,...), la pulsació, el ritme, etc.

-          A nivell cognitiu: afavoreix la capacitat d'atenció i concentració, estimula el llenguatge, la memòria, l'anàlisi, la síntesi i el raonament, i per tant, l'aprenentatge. S’aconsegueix una major precisió per percebre i abstreure estímuls visuals i auditius, desenvolupa el sentit de l'ordre i facilita la creativitat.

-           A nivell emocional: desperta, estimula i desenvolupa emocions i sentiments que poden modificar l'estat d'ànim de l'oient i promoure la reflexió, a més de fomentar l’expressió (física i emocional) i la creativitat. Desenvolupa un fort vincle afectiu i estimula la intel·ligència emocional i l’autocontrol.

-          A nivell social-relacional: fomenta la sociabilització, el treball en grup, el respecte envers els altres, el respecte dels torns, l’empatia, el joc, l’escolta, etc.

La música i l’estimulació musical primerenca són elements fonamentals en aquesta primera etapa per a obtenir un bon desenvolupament de l’infant i, així mateix, per prevenir possibles riscos i/o trastorns del desenvolupament i aprenentatge.

TALLER D'EXPERIMENTACIÓ AMB PLASTILINA

Aquesta setmana a l’Espai xics i grans hem realitzat un taller d’experimentació amb plastilina feta per nosaltres mateixos.

Per aquesta sessió hem realitzat palstilina de sal de 3 colors diferents (groc, verd i rosa). Per manca de temps, hem realitzat la plastilina prèviament, però hem donat la recepta de com fer-la als pares i a les mares assistents al grup, per si un dia ho volen fer ells a casa.  

Hem donat un tros de plastilina de cada color a cada infant i se’ls hi ha donat total llibertat per fer les figures que volguessin. Val a dir, que amb aquest tipus de tallers, els pares i mares s’hi impliquen molt i ajuden als seus fills/es a fer les figures i els ensenyen com fer diferents coses.

La plastilina és un recurs que s'ha utilitzat  des dels seus inicis com un motivador per a la creativitat, el desenvolupament psicomotor i fins i tot com a part de teràpies en la qual els nens/es l’utilitzen per a donar-li forma a objectes que ells no tenen la capacitat de descriure verbalment.

També els seus colors són una forma divertida per als nens/es de diferenciar-los, aprendre'ls i barrejar-los. Si es divideixen en diversos trossos, són una bona ajuda per a ensenyar a contar i donar nocions sobre les grandàries. En fi, les opcions a treballar són moltes, i encara té més valor si la plastilina està feta per nosaltres mateixos.

En el món educatiu actual, cada vegada són més les eines que sorgeixen per a augmentar la qualitat en l'aprenentatge i desenvolupament infantil.

COM FER PLASTILINA A CASA

Ingredients:
4 tasses de farina
2 tassa de sal
2 tasses d'aigua
Colorant artificial comestible

Preparació: S'uneixen tots els ingredients. Si la barreja està molt enganxosa, s’hi afegeix farina fins que adquireixi una textura més modelable. I un cop la massa ja està preparada, ja es poden fer les figuretes!!!

JOC SIMBÒLIC:

Aquesta setmana a l’Espai de joc hem realitzat joc simbòlic.

El joc simbòlic, és el joc en el qual l'infant imita accions de la vida quotidiana del món dels adults. Avarca el període dels dos als sis anys. Apareix quan l’infant ha adquirit la capacitat de representació, mitjançant la qual representa accions i regles bàsiques imaginàries que es refereixen als acords sobre el què es juga. El fet d’explorar i reproduir el món adult fa que es desenvolupi el pensament creatiu i els ajuda a resoldre conflictes, tensions, sentiments. No hem d'oblidar que el joc simbòlic és un aprenentate que ajuda a l’infant a conèixer-se a si mateix i a l'entorn social que l’envolta.

Mitjançant el joc simbòlic el nen canalitza un seguit de tensions i desitjos afectius, li serveix per liquidar conflictes, per compensar necessitats no satisfetes, per invertir papers (obediència - autoritat). Un exemple molt clar el tenim quan el nen renya a la nina perquè no es vol menjar la sopa o, al contrari, li permet no menjar-la.

Tot aquest procés de simbolització fonamenta bàsicament als avenços que va fent el seu llenguatge, el qual li possibilita arribar a acords amb els nens que comparteix el joc. Aquesta col·laboració implica un objectiu comú i l'acceptació de unes normes de joc, d'uns rols.

Així doncs, el joc simbòlic representa l’apogeu del joc infantil i és, sobretot, fins als sis anys, el joc per excel·lència. Atès que l'escola bressol i parvulari és el marc on es desenvolupa tot aquest procés, caldrà potenciar al màxim aquest tipus de joc.

Conforme el nen i la nena es van fent grans, es pot observar com aquest tipus de joc es va fent cada vegada més complex i el joc passa de ser individual a realitzar-se en grup. Tenint en compte que els infants que participen a l’Espai de Joc tenen entre 1 i 3 anys, podem veure diferències molt significatives amb com desenvolupen el joc els més grans, i els més petits. Hem observat que els infants més petits necessiten la interacció amb els adults per poder desenvolupar el joc, necessiten ajudes, idees de què poden fer,... Els nens i les nenes de 2 cap a 3 anys, juguen sols, s'imaginen les seves històries, de vegades interaccionen amb altres nens/es i algun adult,...


Per realitzar aquesta sessió de joc simbòlic hem distribuit per la sala diferents joguines, creant diferents ambients: una cuineta amb els estris de cuina i alguns articles de menjar, conjuntament amb una taula i 4 cadiretes; una zona amb tot de nines, un bressol, la banyera, robeta, bolquers,...; i un altre espai amb una catifa i una capsa plena de maerial mèdic per a jugar.  

Valors que fomenta el joc simòlic:
1. Ajuda al nen/a, a entendre, interpretar, integrar, transformar i expressar la realitat que l'envolta.
2. Desenvolupar la imaginació i la creativitat.
3. Aprendre a expressar sentiments.
4. Aprendre a decidir i a buscar alternatives diferents per superar els obstacles.
5. Desenvolupar la intel·ligència emocional i la racional.
6. Assumir tradicions i valors d'identitat cultural.
7. Aprendre a situar-se i exercir diferents rols.

JOCS D'EXPERIMENTACIÓ

A l’Espai xics i grans vam realitzar experimentació amb pintures i fruites de tardor.

L’experimentació és tot allò que ens envolta, que sempre es font de curiositat. Gràcies al fet d’explorar, manipular i d’experimentar amb diferents materials l’infant fa un munt de descobertes i de sensacions noves.

La teoria cognitivista de Jean Piaget ens diu que hi ha una sèrie d’etapes en les quals l’infant va construint el coneixement del món que l’envolta. L’etapa sensoriomotor (0 –2 anys) es caracteritza pel canvi de l’infant, on passa de conductes reflexes a esquemes d’acció cada vegada més complexos.

La intel.ligència en aquesta etapa és molt pràctica i està lligada als sentits de l’infant. Per aprendre han d’experimentar! En aquesta etapa s’estableixen les bases per un desenvolupament posterior. Els  infants adquireixen unes conductes que després evolucionen en posteriors aprenentatges.

Els aprenentatges que assoleixen es manifesten a través dels sentits i dels moviments.

Per tal de dur a terme la sessió d’experimentació amb pintures, vem disposar a sobre una taula pintures dins de plats i tot de fruites i alguna verdura partides pel mig (moniatos, magranes, carabasses i codonys), aquets elements servien per estampar la pintura al mural. En general, els infants hi van disfrutar molt, uns realitzant l’activitat tal i com s’havia plantejat, és a dir, estampant les fruites molles de pintura al mural, i altres jugant directament amb la pintura, fent servir els dit i mans per pintar. Val a dir que també vem poder observar dues nenes que al veure que es tacaven les mans amb pintura no van voler participar amb l’activitat.

Tant amb els infants més participatius com amb els què menys, els pares havien d’estar molt pendents d’ells ja que hi havia pintura per tot arreu, i nens/es perillosos amb les mans ben pintades!!!

Cal tenir present, que si els infants tenen a l’abast materials per a l’experimentació, de mica en mica i per a ells sols van aprenent conceptes que els són importants. Com ara: ple/buit, suau/rugós, fred/ calent, moll/sec, pintat,...

La curiositat és un fent innat en els infants i hem de deixar que el nen potencií

aquesta curiositat per tal de poder-la desenvolupar. Les ganes de descobrir coses noves i aprendre-les fa que els nens/es es creïn unes expectatives que es veuen complides un cop obtenen un resultat, una resposta allò que busquen durant la manipulació. La manipulació dels materials ajuda als infants a percebre diferents sensacions a través dels sentits. Amb l’experimentació de materials, els nens estan potenciant la motricitat fina, els sentits, els processos psicològics bàsics ( l’atenció, la percepció i la memòria), i la capacitat de concentració.

Per tal que els infants adquireixin coneixement, aquest l’hem de potenciar a

través de l’exploració activa del medi. L’origen de la intel.ligència es troba lligada als objectes i les accions que fa l’infant sobre aquests.

SEGONA SETMANA DE PRÀCTIQUES

Després de 15 dies de pausa en les pràctiques per necessitats del centre, aquesta setmana les he reprès.

Aquesta setmana a l’Espai de joc hem realitzat joc heurístic. El joc heurístic, és una activitat en què els nens i les nenes exploren objectes no catalogats de didàctics i els combina lliurement. En acabar l’exploració, i amb l’ajuda dels adults, els recull tot classificant-los.

El joc heurístic és una activitat que:

-          Exercita i enriqueix les capacitats dels infants, físiques, mentals, emocionals i socials.

-          Afavoreix el treball en grup.

-          Dóna l’oportunitat a l’educadora i als pares de conèixer millor els nens i nenes.

Observant l’activitat he pogut comprovar que l’infant arriba allà on desitja i desitja allò que veu. Tot l’interessa i té necessitat de tocar-ho tot. Els infants més petits del grup amb un any aproximadament es feien entendre perfectament amb tot allò que volien i experimentaven amb els objectes igual que els infants més grans del grup. Amb aquest últims es veu com la seva habilitat manual i la capacitat de manipulació és més afinada i això fa que el nen/a s’interessi per les relacions entre els objectes.

Per tal de preparar la sessió i la sala, hi vem repartir tot tipus d’objectes aptes per infants d’aquestes edats: pots de llauna, gots de iogurt buits, taps de suro, tubs de plàstic de diferents mides i colors,... Vam facilitar material abundant per a explorar, oferint objectes diferents i susceptibles de ser combinats, permetent als infants treballar junts i tranquils, en algunes ocasions amb l’interacció dels adults que hi havia a la sala, principalment mares, que en moments puntuals donaven idees de què podia fer algun infant amb allò que portava als dits, afavorint així el seu aprenentatge i desenvolupament a través de models.

Els infants van combinar el material de maneres molt diverses, tot fent descobertes: Ficar i treure, omplir i buidar, tapar i destapar, obrir i tancar, encaixar, abocar...

El coneixement de la realitat que adquireix l’infant a partir de la pròpia activitat, una activitat sorgida del seu interès, queda per sempre més enregistrat en el cervell i constitueix la base per a nous aprenentatges.

Durant l’activitat es va poder veure com sorgien conflictes entre ells, com l’agressivitat instrumental (infants que volien jugar amb la mateixa peça que tenia un altre, quan potser al seu voltant en tenia 10 més d’iguals), infants que volien alguna pilota que veien en un prestatge buscant altres al·licients, infants en què la seva motivació era empaitar a altres infants per prendre’ls els objectes,... En l’àmbit de les relacions amb altres nens i nenes de la seva edat, l’infant necessita de la intervenció de l’adult amb freqüència; hi ha moltes formes de convivència amb els altres que els petits encara han d’aprendre.  

Del contacte amb els objectes i de l’experiència amb ells, els nens i les nenes aprenen moltes coses. Per això és tant important l’activitat, la manipulació, el joc o dur a terme experiències a l’abast de la comprensió infantil.