CONCLUSIONS

Aquesta és la meva última intervenció al blog, això vol dir que ja hem arribat al final de les pràctiques. Lluny queden els nervis i les inseguretats del principi de semestre quan havíem de començar a afrontar un nou repte com és el de entrar al món laboral com a psicopedagogs, demostrar que durant aquests anys de carrera hem après coses i que a part de tenir la teoria ben assimilada, també la sabem aplicar. Després d’aquests mesos de pràctiques puc dir que he après molt, tant de les meves pràctiques en concret com de la resta de companyes de l’aula, que he anat seguint els seus blogs, i veient que feien coses tant diferents a les meves, m’he anat impregnant del què feien en el seu dia a dia. Penso que el blog ha estat una bona eina per complementar i poder compartir la nostra tasca i així anar creixent en tot el procés. 

Per concloure les meves pràctiques, vull ressaltar la importància del suport a les famílies per empoderar-les amb relació a la criança dels seus fills. Els primers anys de vida dels infants són vitals pel seu correcte desenvolupament, i els pares mostren moltes inseguretats i pors, ja que els fills no neixen amb un manual sota al braç. Aquest espais on pares i mares poden compartir experiències, vivències, emocions, així com  poden rebre orientacions i suports concrets per part de la psicopedagoga, i en definitiva poden descarregar les seves angoixes, penso que són vitals per un bon desenvolupament familiar i per tant, per un bon desenvolupament també de l’infant.  

M'ha agradat poder conèixer aquest àmbit de treball nou, aquest projecte concret i dono les gràcies a tots els infants, pares i mares que m'han permès aprendre d'ells i amb ells. 

QUÈ ENS AMAGUEN ELS CONTES TRADICIONALS

 Ahir  va ser el meu últim dia de les pràctiques. En aquesta última sessió vam realitzar un taller de punts de llibre amb els infants i amb els pares i mares vam reflexionar i debatre sobre els contes tradicionals i tots aquells rols i esterotips que transmeten. També vam parlar de la importància dels contes per treballar amb els infants tot allò que ens interessi, com la diferent tipologia de famílies, els fills adoptats (arrel d'un cas del grup), els gelos entre germans, el neixement d'un nou germanet o germaneta,... Va ser una sessió molt interessant, els pares i mares assistents estaven molt motivats amb el tema i es van donar reflexions molt interessants. 

Com a mostra del que vaig explicar als pares, aqui us deixo 4 idees:

En molts dels nostres contes tradicionals hi ha uns rols marcats entre els personatges femenins i masculins. Normalment els rols masculins tenen una tipologia de característiques associada diferent a la dels rols femenins.

Alguns exemples d’estudis fets analitzant els rols dels contes:

La Unió Europea va realitzar un estudi sobre els contes infantils analitzant 736 contes de França, Itàlia i Espanya, i va constatar que els personatges que apareixen en les contes tenen tots les següents característiques:

FAMÍLIA

Gairebé totes les famílies són biparentals i normalment amb un fill/a únic.

Pares

La figura paterna treballa i descansa, apareix físicament poques vegades, és intel·ligent, porta ulleres, llegeix el diari o mira la TV en un sofà, espera el sopar assegut a la taula.

Mares

La figura materna es dedica a la cuina i a la neteja, es dedica exclusivament a la cura dels fills i a les tasques domèstiques, és sol·lícita i atenta, vesteix modestament i molts cops porta davantal, les seves relacions socials es limiten a la família o les veïnes, poques vegades surt de casa.

TREBALL

La major part dels contes transmeten una jerarquia de la feina molt polaritzada.

El treball masculí i retribuït és molt més prestigiós que el femení, gratuït i molts cops humiliant.

MÓN EXTERIOR

Quan es representen multituds (carrer, circ, platja, zoològic…).

Homes

Els personatges masculins són majoritaris, gairebé mai no van acompanyats per infants.

Dones

Apareixen poc, van sempre acompanyades d’infants o caracteritzades per certs símbols del treball domèstic, quan les mares surten és per anar a comprar o per recollir els infants a l’escola.

TRANSMISSIÓ DIFERENCIADA DE CARACTERÍSTIQUES

I ROLS EN FUNCIÓ DEL SEXE

Nens

Independents, segurs, agressius, infantils.

Nenes

Dependents, insegures, tendres,  adultes.

COM AFECTEN ELS ESTEREOTIPS EN FUNCIÓ DEL SEXE

Nens

Els neguen la sensibilitat i la humanitat, els impedeixen mantenir relacions socials harmòniques tant amb homes com amb dones.

Nenes

Redueixen la seva autonomia, els neguen la igualtat d’oportunitats, els tallen el potencial creatiu.

L'autèntica educació coeducadora  és aquella que es planteja educar les emocions, els sentiments i les relacions personals, cosa que permetrà avançar cap a l'èxit escolar i compensar valors culturals diferenciadors dels rols masculins i femenins tan arrelats a la nostra societat.

- Què podem fer amb els contes tradicionals?

-Llegir contes tradicionals canviant els rols dels personatges si és necessari.

-Disfressar els nens/es per tal de representar els contes, d’una manera més vivencial, canviant de rols.

- Escriure o dibuixar un conte no sexista.

-Fer dibuixos dels contes per treballar l’imaginari dels nens/es.

LES JOGUINES

En una sessió de joc simbòlic, i ara que s'acosten les festes de Nadal, aprofitem per parlar de la imporància de les joguines per no perpetuar els esterotips sexistes.  

Quin paper tenen les nenes amb aquestes joguines? Quines habilitats i capacitats desenvoluparan?

I els nens, quin paper hi tenen? Quines habilitats i capacitats desenvoluparan?

 

 

La joguina té una gran influència en l’aprenentatge i el desenvolupament dels infants. El joc desenvolupa la creativitat, la intel·ligència, l’afectivitat, la motricitat, el llenguatge, la sociabilitat, etc. Si pel fet de ser nen o nena limitem i/o afavorim que l’infant jugui només a uns determinats jocs, els estem restant oportunitats d’aprendre i desenvolupar part d’aquestes capacitats.

Molt sovint l’entorn social i cultural (familiars, anuncis publicitaris, tradició, etc.) fan que els nens i nenes creguin que els són propis determinats tipus de joguines i colors.

Per tot això, l’elecció dels jocs o de les joguines no s’ha de deixar a l’atzar:

No existeixen joguines per a nenes i altres per a nens! Existeixen joguines que fan que s’ho passin pipa o que s’avorreixin.

No s’ha de forçar, negar ni imposar res. Un ús no sexista de les joguines implica deixar de considerar com a “espontani, innat o natural” allò que és “après, educable i cultural”.

Implica ser conscients de l’ús que fan els nostres infants de les joguines i assegurar que totes i tots juguen a TOT tipus de jocs, sigui quin sigui el seu sexe.

Recomanacions pels pares:

- Incentivar i motivar els infants per tal que juguin amb tot tipus de joguines, sense fer distincions de sexe, com per exemple reforçant els gustos personals, oferint tot tipus de joguines a l’infant, etc.

-Potenciar el joc en grup amb altres infants i incentivar sobretot a les nenes que juguin a algun esport en equip, proposant esports com el vòlei, beisbol, bàsquet, futbol, etc.

- Incentivar que els nens juguin a jocs relacionats amb la cura i a les nenes a jocs relacionats amb l’acció, l’espai, etc..

- Comprar joguines que afavoreixin al joc equitatiu, creatiu... que reforci models masculins i femenins positius, com els jocs de taula, titelles, animals, etc.

Per més informació podeu consultar el full d'assessorament per a pares elaborat per la FaPaC: Els jocs i les joguines