SEGONA SETMANA DE PRÀCTIQUES

Després de 15 dies de pausa en les pràctiques per necessitats del centre, aquesta setmana les he reprès.

Aquesta setmana a l’Espai de joc hem realitzat joc heurístic. El joc heurístic, és una activitat en què els nens i les nenes exploren objectes no catalogats de didàctics i els combina lliurement. En acabar l’exploració, i amb l’ajuda dels adults, els recull tot classificant-los.

El joc heurístic és una activitat que:

-          Exercita i enriqueix les capacitats dels infants, físiques, mentals, emocionals i socials.

-          Afavoreix el treball en grup.

-          Dóna l’oportunitat a l’educadora i als pares de conèixer millor els nens i nenes.

Observant l’activitat he pogut comprovar que l’infant arriba allà on desitja i desitja allò que veu. Tot l’interessa i té necessitat de tocar-ho tot. Els infants més petits del grup amb un any aproximadament es feien entendre perfectament amb tot allò que volien i experimentaven amb els objectes igual que els infants més grans del grup. Amb aquest últims es veu com la seva habilitat manual i la capacitat de manipulació és més afinada i això fa que el nen/a s’interessi per les relacions entre els objectes.

Per tal de preparar la sessió i la sala, hi vem repartir tot tipus d’objectes aptes per infants d’aquestes edats: pots de llauna, gots de iogurt buits, taps de suro, tubs de plàstic de diferents mides i colors,... Vam facilitar material abundant per a explorar, oferint objectes diferents i susceptibles de ser combinats, permetent als infants treballar junts i tranquils, en algunes ocasions amb l’interacció dels adults que hi havia a la sala, principalment mares, que en moments puntuals donaven idees de què podia fer algun infant amb allò que portava als dits, afavorint així el seu aprenentatge i desenvolupament a través de models.

Els infants van combinar el material de maneres molt diverses, tot fent descobertes: Ficar i treure, omplir i buidar, tapar i destapar, obrir i tancar, encaixar, abocar...

El coneixement de la realitat que adquireix l’infant a partir de la pròpia activitat, una activitat sorgida del seu interès, queda per sempre més enregistrat en el cervell i constitueix la base per a nous aprenentatges.

Durant l’activitat es va poder veure com sorgien conflictes entre ells, com l’agressivitat instrumental (infants que volien jugar amb la mateixa peça que tenia un altre, quan potser al seu voltant en tenia 10 més d’iguals), infants que volien alguna pilota que veien en un prestatge buscant altres al·licients, infants en què la seva motivació era empaitar a altres infants per prendre’ls els objectes,... En l’àmbit de les relacions amb altres nens i nenes de la seva edat, l’infant necessita de la intervenció de l’adult amb freqüència; hi ha moltes formes de convivència amb els altres que els petits encara han d’aprendre.  

Del contacte amb els objectes i de l’experiència amb ells, els nens i les nenes aprenen moltes coses. Per això és tant important l’activitat, la manipulació, el joc o dur a terme experiències a l’abast de la comprensió infantil.